Palau del vent

Y3Jpc3Q=_214442_6830_1
Gravat de Salvador Dalí

La tramuntana, tramontana pels castellanoparlants, és el vent típic de l’Alt Empordà. Donat que bufa bastant sovint, durant més d’una setmana seguida, i a velocitats que poden arribar fins als 200 km/h, no és d’estranyar que pugui sobtar als nou vinguts a l’Empordà.

Aquest nom tan original el cediren, fa molts anys enrere, els romans que s’instal·laren a la península, els quals pensaven que cada cop que bufava, aquell vent aplegava a Roma des de més enllà de les muntanyes que hi ha al nord d’Itàlia, és a dir, transmontanum dels Alps.

Moltíssims artistes i personalitats s’han inspirat en aquest fenomen, contribuint amb la mitificació del vent com a prolongació del territori i com a tret personificant. El podem trobar en el poema Oració al Crist de la de Tramuntana del Carles Fages de Climent el qual, al seu torn, va inspirar un gravat de Salvador Dalí; Joan Maragall el va descriure com palau del vent al poema l’Empordà i Ventura Gassol li dedicà una estrofa en el seu poema El Crist dels Vents. Però, segons la meva humil opinió, la millor descripció la va fer Josep Pla amb El meu pais. OC VII, 229-258 :

 

“… (…) La tramuntana és una alliberació, un ambient propici a la impetuositat i a la vehemència. El garbí és malaltís; la tramuntana és fresca i sana. El garbí esborra les estrelles; la tramuntana crea cels rutilants d’una prodigiosa bellesa.”

 

Per a mi la tramuntana és tenir un despertar abrupte, deixar els cabells en el seu estat salvatge, poder fotografiar amb bona llum, sentir en cada fiblada del meu cos que segueixo viva, poder gaudir de postes de sol amb colors que mai hagués imaginat que existien,… En definitiva, saber que estic a casa.

Tot i així, no tot són flors i violes. Si no t’has criat en aquesta terra, és molt probable que t’acabi esglaiant. Que li diguin a Tomás Estrada, primer president democràtic cubà, el qual va ser empresonat entre els murs de la fortalesa de Sant Ferran. A les seves memòries va destacar que el que més li aterrava durant el seu període com a pres polític, no era tant el tracte dels agutzils o la melancolia causada per estar tan lluny de casa, sinó el terrorífic vent que sorgia de les muntanyes dels Pirineus i que durant tant de temps assetjava la tranquil·litat de la seva cel·la.

 

I fins aquí el post d’aquesta setmana. No dubteu en comentar i si pot ser, aportar idees per a descobrir petits racons, persones i/o curiositats d’aquesta gran terra.

 

xxx

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s